Una tècnica amb 5.000 anys d'història
La cera perduda no és una tendència ni una moda artesanal recent. És una de les tècniques de fabricació més antigues que coneix la humanitat, amb més de 5.000 anys d'història documentada. Els orfebres de l'Antic Egipte la feien servir per crear joies per als faraons. Els artesans precolombins de Colòmbia i el Perú l'empraven per crear figures cerimonials en or. Els bronzistes de l'Antiga Grècia la dominaven a la perfecció. I avui, en tallers de tot el món — inclòs el nostre a Barcelona — continua sent la tècnica preferida per crear peces úniques i irrepetibles.
El procés explicat sense tecnicismes
El nom ho diu tot: en algun moment del procés, la cera desapareix. I en el seu lloc, queda metall.
1. L'escultura en cera. Tot comença amb un bloc de cera especial per a joieria. El joier esculpeix la peça directament en aquest material.
2. La inversió. Un cop llesta l'escultura de cera, es fixa a una espiga metàl·lica i se submergeix en un motlle de guix especial.
3. La fosa. El motlle s'introdueix en un forn a alta temperatura. La cera es fon i surt pel canal — d'aquí el nom "cera perduda". El buit resultant s'omple amb metall fos.
4. L'acabat. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle de guix. La peça apareix en brut: cal tallar, llimar, polir i donar els acabats finals.
Per què continua sent insostituïble
La cera perduda permet formes que no són possibles d'una altra manera, cada peça és literalment única, i el procés connecta el creador amb la peça d'una manera que cap màquina no pot replicar.
